En el fons

De nou ens tornem a trobar,
després de tants anys de voltar.
De nou ens tornem a mirar,
després de tants cops d’intentar imaginar

on collons paraves, per què no em trucaves,
si dormies sola o algú t’estimava.
Sols una postal, un cop l’any per Nadal,
que deia poc més que bon any, tant se val.

Mai vas dir-me de què vas fugir.
Deies que no ho feies per mi.
Anaves a buscar coses que no es poden tocar,
i així em vas deixar sense poder ni dormir.

Van passar les llunes i et vaig oblidar,
un poc just per viure i continuar.
Si trobes les coses que no es poden tocar
potser val la pena, em deia, esperar.

No saps si has trobat massa res,
dius si encara et vull estimar.
Ser segon plat no em fa el pes,
però suposo que ho puc intentar.

Dius: “Sempre t’he guardat un
trosset del meu cor,
sovint ha tornat a venir el teu record.
He tingut amants i he tingut amors
però t’he estat fidel, si més no, en el fons”.