Donaré compte

Ciutats senceres.
Paisatges de pol·lució.
Fins on els meus ulls abasten
creix la civilització.

Frenètic, imparable,
sens fi, previsible enlloc.
Incombustible
primer món.

Comunicació directa.
Avança el tren ràpidament.
Avui la vida és més fàcil,
almenys tinc el cor content.

S’ha acabat la llarga angoixa.
El meu ego està plaent.
Sé que he fet el que calia fer.

Al matí, ballant amb els estels
que el sol despulla
i poc a poc se’ls fa seus.
I a la nit, quan tot torni
a ser fosc,
donaré compte d’on és el món
i d’on sóc jo.