Astronauta sense destí concret
Flota en l'espai on tot és fosc, i ningú diu res
S'ofereix per pensar gratuïtament des del cel
Contemplant semi-perdut si tot va bé

Ell sap que tant amunt
No hi arriben els ocells que se'l miren amb mals ulls
Pecadors de cor dolent que el desprecien
Perquè pot volar per damunt seu

I a la nit quan els llums s'apaguen
el subjecte baixa del cel
Veu la vida amb perspectiva
Ell treballa de no fer res
Pensa que d'il.lusió en viu l'home
I l'home a vegades no pot pensar
Per això ell no es deixa convèncer
I s'ho mira des d'allà dalt
Flotant al ciberespai.

Peixatera mentidera si m'ensenyes
El camí del cel, et donaré pa i mel
Peixatera mentidera si vens amb mi li diu
T'estimaré tota la nit
Quan li falta companyia se sent poruc
Hi ho veu tot més negre del que és negre pròpiament dit
El negre de la nit
Quan li falta companyia se sent poruc
Hi ho veu tot més negre del que és negre pròpiament dit
El negre del camí